El camí de ronda és un camí costaner que ressegueix l’abrupte litoral de la Costa Brava entre les localitats de Blanes i Portbou. Es tracta d’un camí històric que va ser creat amb les funcionalitats bàsiques de comunicar les diferents poblacions, platges i cales del litoral, al mateix temps que garantia als pescadors i mariners de cabotatge el retorn als ports d’origen en el cas que la seva barca naufragués contra les roques del litoral, però sobretot va ser utilitzat per al control del contraban i l’estraperlo o mercat negre marítim per part de les autoritats estatals.
Si bé la data de construcció del camí de ronda és incerta, podem suposar que és un camí mil·lenari que s’utilitzava per a la comunicació del litoral des d’època remota, però el nom de camí de ronda es va popularitzar durant el segle XIX i XX, sobretot perquè era el camí que utilitzaven els carrabiners i guàrdia civil per fer “la ronda” i controlar les activitats il·legals de contraban i estraperlo que es realitzaven a la costa.
CARRABINERS O GUÀRDIA CIVIL. Qui feia la ronda?
El Reial Cos de Carrabiners de Costes i Fronteres d’Espanya, era el cos armat creat en 1829 amb la missió de vigilar el litoral i les fronteres per reprimir el frau i el contraban. Les funcions d’aquest cos van ser assumides per la Guàrdia Civil a partir del 1940, ja que durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el cos de carrabiners va donar suport al govern republicà.
CONTRABAN i ESTRAPERLO Què és? Amb quins productes es comerciava?
El contraban és el comerç il·legal realitzat amb diverses mercaderies i consisteix en traspassar productes prohibits d’amagat i sense pagar els drets de duana establerts.
En canvi l’estraperlo consisteix en la venda il·legal de les mercaderies del contraban o la venda de forma fraudulenta dels productes del propi país que estan sotmesos a impostos i taxes. D’aquest fet deriva l’assimilació d’estraperlo com a sinònim de mercat negre.
El tabac ros era el principal producte amb el qual es realitzava el contraban i estraperlo (principalment de les marques Philip Morris, Pall Mall, Lucky, Chesterfield i Winston), però també es comerciava amb penicil·lina, cafè, sucre, pebre, xocolata i altres mercaderies menors com estoigs de maquillatge, pintures per a les senyores, llenceria, bijuteria i roba de seda.
COM S’ORGANITZAVA EL CONTRABAN I COM ACTUAVEN ELS CONTRABANDISTES?
Durant el capvespre o bé a la nit, els vaixells de gran tonatge que feien rutes internacionals s’apropaven al litoral de la Costa Brava, i sense atracar a cap port, però disminuint la velocitat, descarregaven la mercaderia amb petites barques de pescadors que seguidament amagaven en racons de l’abrupta Costa Brava.
A continuació, les quadrilles de contrabandistes, formats per un grup de 15 a 20 persones, es dedicaven a transportar la mercaderia des de l’amagatall de la costa fins a un camió que els esperava a terra ferma i que realitzaria la distribució als proveïdors i mercats del territori.
QUINS EREN ELS AMAGATALLS PREFERITS DELS CONTRABANDISTES?
Normalment es buscaven racons que fossin de fàcil accés per mar però de difícil accés per terra. Així s’evitaven els controls dels carrabiners i guàrdia civil al mateix temps que garantien el secretisme de l’amagatall.
Els llocs més emblemàtics on hi havia amagatalls o on es realitzava l’intercanvi de mercaderies es trobava entre la costa de Begur i Palamós. Cal destacar, la cala del Port d’Esclanyà, el xalet de sa Perica a Tamariu, la cova del Tabac, la cala del Cau, la cala dels Frares situada als peus del penya-segat del Cap de Sant Sebastià i la platja del Golfet.
PER QUÈ ES FEIA CONTRABAN I ESTRAPERLO?
Els preus elevats i la impossibilitat de trobar certs productes als mercats van contribuir al naixement del contraban i l’estraperlo. Si bé aquesta activitat ha augmentat o disminuït al llarg de la història, un dels moments àlgids del contraban es situa durant la postguerra, concretament entre el 1940 i el 1958, moment en el qual Espanya estava aïllada comercialment dels mercats internacionals i molts productes estaven racionats, restringits o senzillament prohibits.
